català | castellano | english
BUSCADOR
Ciència en Societat, Barcelona, Spain
Tel. 93 203 1732 · info at cienciaensocietat org
proyectos volver



Cafés Científicos
2009-2017 Tertulias divulgativas

Tercer miércoles de mes (confirmar)
Casa Orlandai, Jaume Piquet, 23 Sarriá, 08017 Barcelona

Cada tercer miércoles de mes (o casi) viene una persona del mundo de la ciencia para hablar de su investigación con un café en la mano. La calidez del café en invierno y el refresco en verano, y la experiencia vital crean una relación estrecha entre el o la ponente y quién participa.
Es el modelo sarrianense de café científico, una iniciativa de la Fundación Ciència en Societat y la Asociación Cultural Casa Orlandai, y estamos en la red internacional Café Scientifique.

Recordad que siempre (o casi) son el tercer miércoles de mes, a las 19h en la Sala Carme Karr de la Casa Orlandai, Jaume Piquet, 23 08017-Barcelona (al ladito de la estación de metro de Sarrià). Entrada 2,9€.

Siete años de crónicas de los Cafés Científicos de la Casa Orlandai (2009-2015) (en catalán).

Sorbos de ciencia en la Casa Orlandai
Tertulias a pie de Calle.
El Periódico (01/02/2016)
 Pla B de BTV:
Qué y cómo son los cafés científicos en la Casa Orlandai?
con Frederic Udina i Cristina Junyent

Imágenes del Café Científico de octubre de 2012:
Cómo interpretamos los datos numéricos

Cafès científics de 2017

Tardor: Animals singulars
Alguns animals ens fascinen, com els rèptils. Altres, ens fan nosa, com els mosquits. Altres, els recreem nosaltres mateixos. Com s’estudien els rèptils? Com es controlen els mosquits? I, en què ens ajuden les grues d’origami?

  • Dimecres 20 de setembre: L’evolució dels rèptils, Salvador Carranza, IBE, UPF-CSIC
    Els rèptils són el grup més nombrós de vertebrats terrestres. Quan van aparèixer? Com van evolucionar? Com s’estudia la seva evolució? Quins grups són els més abundants al món? i a la Mediterrània?
  • Dimecres 18 d’octubre: Mosquitoalert, Frederic Bartomeus; ICREA-CEAB-CSIC, CREAF
    Actualment, els mosquits es poden considerar els animals més perillosos pels humans, en ser transmissors de malalties i tenir gran capacitat d'invasió.  Una aplicació exitosa per detectar la seva dispersió mitjançant ciència ciutadana es projecta ara de forma global.
  • Dimecres 15 de novembre: Origami i matemàtiques, Eulàlia Tramuns, EspaiMAT
    La papiroflèxia té un rerefons matemàtic algebraic i geomètric. Arreu del món s’aplica en nanocirurgia, astrofísica, i impressió 3D, entre altres. I acompleix també aspectes més socials, com ara acostar el món de les matemàtiques als més reticents.

Primavera: Estructures
Les estructures són les relacions que mantenen entre si les parts d’un tot, i com estan organitzades entre elles. Proposem per aquest trimestre estudiar l’estructura de matèria viva per donar arbres i en estructures moleculars, i també algunes d’aquelles que els humans creem per fer-nos la vida més fàcil.

  • Dimecres, 19 d’abril: L'estructura de la matèria viva, Maria Solà Vilarrubias, IBMB-CSIC
    La matèria viva té estructures complexes. Les molècules i els orgànuls de dins les cèl•lules no els podem veure a ull nu, cal que ens aproximem amb tècniques diferents per a conèixer la seva estructura. Quines són aquestes tècniques? Són diferents per a cada tipus d’objecte d’estudi? Què ens expliquen?
  • Dimecres 17 de maig: L’estructura dels arbres, Jordi Martínez-Vilalta, CREAF
    Els arbres, com a vegetals llenyosos, tenen una estructura particular. Externament, la disposició fractal de les ramificacions els permet d’aprofitar millor la llum solar. Internament, el seu port alt, gran, de vegades majestuós, ha de facilitar l’intercanvi de fluids per al propi metabolisme. Com ho fan? Quin és el creixement?
  • Dimecres 14 de juny: Les estructures humanes: ponts, canals i ports, Antonio Marí, UPC
    Els humans hem construït un món a la nostra mesura, molt per damunt que qualsevol altra espècie sobre el planeta. Què cal tenir en compte en planificar les estructures? Amb quins materials podem comptar? Com ha canviat el disseny al llarg de la historia?

Hivern: Plasticitats
Una de les propietats més útils de la vida és la plasticitat. Quan hi ha una situació que genera estrès o tensió els éssers vius tenim capacitat d’adaptar-nos o d’aclimatar-nos, ja sigui en el cas d’una població, d’un individu o en algunes molècules. Parlarem amb tres especialistes en canvis.

  • Dimecres, 18 de gener: La metamorfosi dels insectes. Xavier Bellés, Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)
    Què fa que els insectes tinguin aquest èxit evolutiu? Per què colonitzen àmbits tan diferents en els seus diferents estadis de vida: larva, adult? Què provoca aquests canvis? Quan els humans hàgim desaparegut, restaran els insectes. Què els fa superiors a nosaltres?
  • Dimecres 15 de febrer: La plasticitat del cervell. Lourdes Fañanas, UB
    Si algun òrgan és poc estàtic és el nostre cervell, pot canviar el seu funcionament segons l’entorn. Què hi influeix? Quines són les situacions que el protegeixen de la malaltia mental?
  • Dimecres 15 de març: La plasticitat del genoma. Josefa González, Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)
    Els organismes s’adapten a l’ambient per a sobreviure, sigui amb canvis en la morfologia, la fisiologia, el comportament; però, a quins canvis moleculars corresponen? Com es pot conèixer la relació entre l’un i l’altre? I, què juga un paper més important: l’herència o l’ambient?

Los cafés científicos anteriores fueron:

2016--2015--2014--2013--2012--2011--2010--2009


Líquenes de Barcelona
Los líquenes de Barcelona como indicadores de la calidad ambiental
Bioblitz Parc de la Oreneta
27 mayo 2017
:: 27 mayo
:: Parc Oreneta
Cafés Científicos
2009-2017 Tertulias divulgativas
:: Tercer miércoles de mes (confirmar)
:: Casa Orlandai, Jaume Piquet, 23 Sarriá, 08017 Barcelona
Ciencia ciutadana Barcelona
10 mayo 18h - Museo Zoología
:: 10 mayo 18h
:: Museo Zoología