català | castellano | english
CERCADOR
Ciència en Societat, Barcelona, Spain
Tel. 93 203 1732 · info at cienciaensocietat org
projectes tornar



Cafès Científics
2009-2016 Tertúlies divulgatives

Dimecres, 21 de setembre
Casa Orlandai, Jaume Piquet, 23 Sarrià, 08017 Barcelona


Cada tercer dimecres de mes (o gairebé) ve una persona del món de la ciència a parlar de la seva recerca amb un cafè a la mà. L'escalfor del cafè a l'hivern o el refresc a l'estiu, i l'experiència vital creen una relació estreta entre el o la ponent i qui hi participa.

És el model sarrianenc de cafè científic, una iniciativa de la Fundació Ciència en Societat i l'Associació Cultural Casa Orlandai, i som a la xarxa internacional Café Scientifique.  

Recordeu que són sempre (o gairebé) el tercer dimecres de mes a les 19h a la Sala Carme Karr de la Casa Orlandai, Jaume Piquet, 23 08017-Barcelona (a tocar de l'estació de metro de Sarrià). Entrada 2,9€.

Set anys de cròniques dels Cafès Científics a la Casa Orlandai (2009-2015).

Cafès científics de tardor: Volar

Enguany hem pensat a dedicar la tardor a xerrar i aprendre sobre diferents qüestions relacionades amb la possibilitat de volar. Relacionarem el vol dels ocells amb el vol dels humans gràcies a la tecnologia. I, finalment, clourem el trimestre volant des del sofà, amb fàrmacs.

Dimecres, 21 de setembre: Les fantàstiques migracions dels ocells. Sergi Sales, ornitòleg
Els ocells estan especialment dotats per volar i gairebé tots ho fan. Alguns volen distàncies curtes, altres passen la vida volant en trajectòries espectaculars. Per on passen? Com es detecten les rutes migratòries? Tots els ocells volen igual, en què es distingeixen els tipus de vol?

Dimecres, 19 d'octubre: La conquesta de l’espai. Carme Jordi Nebot, física, Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC)
Volar més enllà de l’estratosfera és possible, com ho va somniar la ciència ficció. Quina necessitat hi ha d'observar des de l'espai? Què es pot fer i què no es pot fer des de la Terra? Quins són els projectes més rellevants? Com se gesta un projecte espacial? Quins són els avantatges i els desavantatges dels vols tripulats?
Setze científiques catalanes (exposició).

Dimecres, 16 de novembre:  Per què volen els avions? Josep Losantos, pilot comercial d'avió i enginyer tècnic industrial
En pujar els avions, molts de nosaltres ens preguntem com és que poden volar. Què fa que un aparell carregat de persones sigui capaç de mantenir-se enlairat? Com ha d’estar dissenyat per aprofitar els fluxos d’aire? Quina és la força de l’aire? Com assoleixen la velocitat necessària? Quines formes de volar tenen els avions?

Dimecres, 14 de desembre: Volar amb fàrmacs. Marta Torrens, psiquiatra, Parc de Salut Mar-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)
Una altra forma de volar ens la proporciona l’efecte d’alguns fàrmacs al cervell. Quina mena de substàncies ho aconsegueixen? Com aconsegueixen arribar al cervell? Quina empremta hi deixen? Per què creen addiccions? Per què han existit des de sempre els psicotròpics i per què també els animals en fan ús?

Cafès científics d’hivern 2016: Transicions
Les entitats més petites sovint s’han combinat entre elles per formar entitats més grans. El pensament s’ha fet més complex per comprendre l’Univers. En la natura, les transicions han originat l’aparició de propietats i capacitats noves molt per damunt de les originals. La transmissió del coneixement ha propiciat transicions en el comportament de les persones.

Dimecres, 13 d’abril. Les transicions biològiques. Iñaki Ruiz-Trillo, Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), ICREA
Tractarem d'entendre com els organismes unicel·lulars es van convertir en multicel·lulars. Comparant els genomes dels parents unicel·lulars més propers dels animals multicel·lulars, podrem tenir una idea més clara de com era l’ancestre unicel·lular que va donar a lloc a tots els animals, incloent-nos nosaltres, els humans.
Organismos modelo (video)

Dimecres, 18 de maig. Les transicions del coneixement. Agustí Nieto-Galan, Centre d'Història de la Ciència (CEHIC), UAB.
Com ha canviat el coneixement de la natura al llarg de la història? Es un procés acumulatiu, de progrés inqüestionable, o més aviat un camí traumàtic, ple de ruptures, controvèrsies i revolucions? Podem separar el nostre coneixement de la natura del de la societat? La història de la ciència mira de respondre aquestes preguntes.
El matrimoni de la química : a partir del quadre de David del matrimoni Lavoisier, 1788 (vídeo)

Dimecres, 15 de juny. Les ones gravitatòries. Roberto Emparan, Departament de Física Fonamental, ICC-UB-ICREA
El cataclisme generat per la fusió de dos forats negres fa més de mil milions d'anys va crear una descomunal onada d'oscil·lació en la geometria de l'espai-temps, que ha arribat ara a la Terra. La troballa ha confirmat una predicció de Einsten, i obre la possibilitat d'estudiar l'univers mitjançant ones gravitacionals, anàlogues al so, i no només amb la llum com fins ara.
Pessics de ciència: 100 anys de relativitat (vídeo)

Cafès científics d’hivern 2016: Diferents formes de mirar la ciència
Gràcies al coneixement científic, els humans hem arribat a aconseguir uns nivells de qualitat de vida impensables per als nostres avantpassats. La ciència i la tecnologia han tingut i tenen molt a veure en la millora de les nostres condicions de vida en tota mena d'àmbits. Què hi ha rere l’augment de coneixement científic? Com arriba a la ciutadania? Com els mitjans de comunicació més populars hi contribueixen?

Dimecres, 20 de gener. Què és això que anomenem ciència? Anna Estany. Professora de lògica i filosofia de la Ciència, UAB
Com fa augmentar el coneixement? Quina és la fascinació que provoca fer-lo créixer? Quins han estat els canvis més rellevants en el pensament científic? Com han influït en la nostra forma de viure i de pensar?

Dimecres, 17 de febrer. De què parlem, quan parlem d’escepticèmia? Gonzalo Casino, periodista científic, director d’Escepticèmia
En Medicina, especialment, el coneixement científic ha millorar l’esperança i la qualitat de vida. A quins reptes s’enfronta la transmissió del coneixement des dels científics fins a la població? Com s’arriba a distingir el gra de la palla?

Dimecres, 16 de març. Com el cinema i la televisió col·laboren en la transmissió del coneixement científic? Carlos Tabernero. Professor del Centre de Història de la Ciència, UAB
Com s’ha popularitzat la ciència l'Espanya contemporània? Com han contribuït els discursos dels professionals? Com contribueixen el cinema i la televisió en els processos de popularització de la ciència, la medicina i la tecnologia del segle XX?

Sorbos de ciencia en la Casa Orlandai
Tertulias a pie de Calle.
El Periódico (01/02/2016)
Pla B de BTV:
Què i com són els cafès científics a la Casa Orlandai?
amb Frederic Udina i Cristina Junyent
Imatges del Cafè Científic d'octubre de 2012:
Com interpretem les dades numèriques

Els cafès científics anteriors van ser:

2015

Hivern 2015: Menuts menystinguts
21 de gener. Els virus i els humans. Juana Díez, viròloga, UPF
18 de febrer. Malalties parasitarias. Maria Soledad Gómez, professora jubilada del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries, Facultat de Farmàcia, UB
18 de març. Bèsties i altres parents. Francesc Uribe. Museu de Ciències Naturales de Barcelona

Primavera 2015: Algunes idees que canviaran el món
15 d’abril. Camí cap a la invisibilitat. Àlvar Sánchez, Grup de Superconductivitat, Departament de Física UAB.
20 de maig. Biohackers: experimentar i innovar de forma comunitària. Daniel Grajales, Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia
10 de juny. Interpretar grans dades Karma Peiró. Periodista free-lance, especialitzada en Internet i las Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

Tardor 2015: Noves tècniques, nous estudis, nou coneixement
16 de setembre. Supercomputació, genòmica i medicina personalitzada, David Torrents, investigador ICREA i cap de l'equip de Genòmica Computacional al BSC.
21 d’octubre. Alba, una nova forma de mirar la matèria. Ramon Pascual, IFAE
18 de novembre. Què i com s’estudia a l’Antàrtida. Dolors Vaqué, Institut de Ciències del Mar, CSIC
9 de desembre. Les tècniques forenses actuals. Manuel Crespillo, Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (Departament de Barcelona)

2014 

Hivern: Un viatge des dels orígens
22 de gener. L’aprofitament de recursos vegetals. Pere Puigdomènech, Centre de Recerca en Agrigenòmica (Crag) CSIC-IRTA-UAB-UB
19 de febrer. L’arbre dels humans. Jaume Bertranpetit, Universitat Pompeu Fabra
19 de març. Els primers habitants de la Terra. Carles Pedrós-Alió, Institut de Ciències del Mar

Primavera: Una ullada al que ha de venir
9 d’abril. Robots exploradors. Jordi Torra, Departament d'Astronomia i Meteorologia, UB; Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
21 de maig. Robots humanoïdes. Carme Torras, Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC
11 de juny. Màquines de llum. Romain Quidant. ICFO (Institut de Ciències Fotòniques)

Tardor: Què cal per a fer un humà?
17 de setembre. De les instruccions a l’individu. Fernando Giráldez, Universitat Pompeu Fabra
15 d’octubre. L’empaquetament del material genètic. Marc Martí-Renom, CNAG, CRG
19 de novembre. La diversitat cel·lular. Miguel Beato, investigador del CRG
10 desembre. Els altres participants. Francisco Guarner, Cap de Servei de Fisiopatologia Intestinal, Hospital Vall d’Hebron

2013

Hivern: els canvis
16 de gener: Com comprenem el temps en mirar el cel? Jordi Mazón, Departament de Física Aplicada de la UPC
20 de febrer: Com podem veure el pas del temps reflectit en les plantes de la ciutat? Montse Rivero, Parcs i Jardins, Ajuntament de Barcelona
13 de març: Com els animals d’alta muntanya s’adapten als canvis? Les marmotes i els seus veïns. Bernat Claramunt, CREAF

Primavera: Els cicles
17 d’abril: Els cicles en la Terra. Xavier Gassiot i Matas, geòleg i catedràtic de secundària jubilat
15 de maig: Els cicles en els sons de la natura. Eloisa Matheu, biòloga, Alosa, sons de la natura
12 de juny: Els cicles diaris, com ens afecten? Ana Adan, professora del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i membre de l'Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) de la UB

Tardor: La ciutat que ens passa desapercebuda
18 de setembre: Mapa ecològic de Barcelona. José Ángel Burriel, CREAF
16 d’octubre: La pacificació de la ciutat. Cynthia Echave, Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona2
20 de novembre: L’arribada de l’aigua a la ciutat de Barcelona. Ramon Arandes, Cedipsa
11 de desembre: Les abelles a les ciutats?, Jaume Cambra, Apicultors Ecològics Associats i UB

2012

Hivern: Altres mons en aquest
25 de gener: Sota la pell de l’oceà: la vida extrema. Isabel Ferrera, Institut de Ciències del Mar, CSIC / Facultat de Biociències, UAB
15 de febrer: Naixerà una nova illa? Joan Martí, Institut Jaume Almera, CSIC
21 de març: Canviar d’estat, canviar de món: cinc segles d’història demogràfica. Anna Cabré, Centre d’Estudis Demogràfics

Primavera: Com és el nostre cervell, com interpreta?
18 d'abril: Com estudiem el nostre cervell? Isidre Ferrer, Hospital Universitari de Bellvitge-Universitat de Barcelona.
16 de maig: Com va evolucionar el nostre cervell? Lourdes Fañanás, Biologia UB-CIBERSAM
13 de juny: Qui era i què va investigar Santiago Ramón y Cajal. Elvira Rocha Barral

Tardor: Comprendre l’entorn

19 de setembre: Com estudiem el clima del passat? Isaac Casanovas. Institut Català de Paleontologia
17 d’octubre: Com captem les dades numèriques? Les xifres als diaris. Frederic Udina, director de l’Institut d’Estadística de Catalunya
21 de novembre: Com comprenem les magnituds? Del telescopi al microscopi. Víctor Grau, Universitat de Vic
12 de desembre: Les mesures més petites: la nanotecnologia. Jordi Fraxedas, Centre d’ Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2)

2011

Hivern: Cafès químics 2Q11
19 de gener: La química de la cuina, Claudi Mans, químic; a l'UB
16 de febrer: L'artista al laboratori, Xavier Duran, químic, director del programa El Medi Ambient
16 de març: Els elements de la taula periòdica, Javier Castelo, Professor del Grup de , Física, UAB

Primavera: El llenguatge, base de la cultura

13 d'abril: Quin és l’origen més antic de la nostra cultura? Joaquín Sanmartín Ascaso, Filologia Semítica, UB
18 de maig: Com aprenem a parlar? Luca Bonatti, grup de recerca RICO (Reasoning and Infant COgnition), Icrea-UPF
15 de juny: Com superem les limitacions del llenguatge? Anna Aguilar-Amat, Facultat de Traducció i Interpretació, UAB

Tardor: Any internacional dels boscos
21 de setembre: Els paisatges de Collserola. Francesc Llimona, Consorci Parc de Collserola
19 d’octubre: Els boscos mediterranis. Josep Maria Espelta, CREAF
16 de novembre: Els boscos del mar. Josep Maria Gili, Institut de Ciències del Mar, CSIC

2010

Hivern: Any de l'Astronomia
20 de gener: Mirar amunt a la nit. Pere Closas, Agrupació Astronòmica de Barcelona (Aster)
17 de febrer: Comprendre l’univers. Ignasi Ribas, Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC)
17 de març: L’estructura íntima del cosmos. Matteo Cavalli-Sforza, Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)

Primavera: Any de la Biodiversitat
21 d'abril: Allò que el vent s'endugué. Anna Àvila, CREAF-Unitat d'Ecologia, UAB
19 de maig: Més que rates i coloms. Margarita Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona
15 de juny: Polifacètic món minúscul. Mercè Piqueras, president de l’ACCC

Tardor: El reflex en l'entorn. Eppur, si muove
22 de setembre: El nostre reflex en el que ens envolta. Joan Pino,CREAF-UAB
20 d’octubre: De cucs i mosques, fins a peixos i ratolins. Cristina Pujades, Universitat Pompeu Fabra
17 de novembre: Eclipsis i reflexos del nostre cervell. Ignacio Morgado, UAB
15 de desembre: documental Universo extremo, dirigit per Ma. Teresa Soto-Sanfiel i José Ignacio Latorre, UAB

2009

Hivern: Els orígens
21 de gener: Com evoluciona el cervell en la nostra societat tecnològica? Lourdes Fañanás, Biologia de la UB
18 de febrer: Viatge a l'Antàrtida. Josep Maria Gili, investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC
18 de març: El genoma compartit, Emili Saló, professor del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la UB

Primavera: Xarxes
22 d'abril: Xarxes d'informació cel·lular: la defensa immunitària. Com va començar?
20 de maig: Els humans en xarxa: El projecte Genographic. Història de les poblacions humanes
17 de juny: Iniciatives de transició: Cradle to cradle: una proposta d'esperança. Ignasi Cubiñá, biòleg i director d'Eco Intelligent Growth

Tardor: Any Darwin
16 de setembre: Lleialtats i destreses. Carmen Maté (Agència Ecologia Urbana BCN)
21 de octubre: Àvies sàvies. Arcadi Navarro (UPF)
18 de novembre: Ballant al ritme que ens marquen. Jaume Terradas (CREAF, UAB)
16 de desembre:
La papallona i la tempesta. Ricard Solé ICREA, UPF



Mapa Barcelona + sostenible

:: 2013-2016
Cafès Científics
2009-2016 Tertúlies divulgatives
:: Dimecres, 21 de setembre
:: Casa Orlandai, Jaume Piquet, 23 Sarrià, 08017 Barcelona
Treballs de la SCB
2014 (65) i 2015 (66)
:: gener 2016
:: Barcelona
Obra de Cajal
2014 Teatre científic
:: dimecres, 5 de novembre 2014, 19h
:: Institut d'Estudis Catalans, C/Carme, 47 - 08001-BCN