català | castellano | english
CERCADOR
Ciència en Societat, Barcelona, Spain
Tel. 93 203 1732 · info at cienciaensocietat org
tornar


Cafè científic 2015

Hivern 2015: Petits menystinguts

Estem acostumats a menystenir els organismes més petits, llevat de quan ens provoquen malalties o ens són útils. Aquest trimestre parlarem de com funcionen, quins són i com són aquests animals petits. Parlarem de virus, altres paràsits i de tot un seguit d’altres animals, ja més complejos, que no sabem com són i que menystenim.

21 de gener. Els virus i els humans. Juana Díez, viròloga, UPF
Què són els virus? Són éssers vius? Com es reprodueixen? Quin paper tenen en la vida dels humans? Sempre provoquen malalties? Quines són les malalties víriques més freqüents? Com els podem veure? Com es transmeten?

18 de febrer. Malalties parasitàries. Maria Soledad Gómez, professora jubilada del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Facultat de Farmàcia, UB
Quines són les malalties parasitàries més freqüents en els humans? En quins ambients es donen? On sobreviuen els paràsits? Com ens arriben? Quin efecte ens provoquen? Per què costa tant eradicar-los?

18 de març. Bèsties i altres parents. Francesc Uribe. Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Fins fa poc, els animals es classificaven segons si causaven beneficis o provocaven malalties. Com els classifiquem ara? Per què? Quins canvis evolutius expliquen les diferències? Quin és el seu comportament? Com s’estudien?
 

Primavera 2015: Algunes idees que canviaran el món
A la setena primavera de Cafès Científics a la
Casa Orlandai volem obtenir pistes per a veure cap a on ens conduirà el futur amb els indicis que tenim ara. La biologia col·laborativa sumarà esforços; la gestió d’una quantitat cada dia més ingent d’informació vol nous plantejaments, els nous avenços científics, ens permetran de ser invisibles?

Dimecres 15 d’abril. Camí cap a la invisibilitat. Àlvar Sánchez, Grup de Superconductivitat, Departament de Física UAB.
Per què els objectes són visibles als nostre ulls? És possible fer capes d'invisibilitat que envoltin un objecte i el facin desaparèixer? Estan els científics a prop d'aconseguir-ho? Canviarà la nostra societat si podem fer invisibles les coses?
Més informació: Hemos conseguido que los imanes se vuelvan invisibles (La Vanguardia, 25/02/2013)

Dimecres 20 de maig. Biohackers: experimentar i innovar de forma comunitària. Daniel Grajales, Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia
Biòlegs agrupats en el moviment DIYbio (do it yourself biology) fan créixer el coneixement compartit. Ja han fet microscopis, bombetes fetes amb bacteris fluorescents, bioreactors... com ho fan? Com s’organitzen?
Més informació: DIYbio i Els ‘biohackers’ treuen el nas a Barcelona (Ara, 05/11/2014)

Dimecres 10 de juny. Interpretar grans dades. Karma Peiró. Periodista free-lance, especialitzada en Internet i las Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)
Gairebé tots fem servir aparells tecnològics, quin rastre deixem? De les dades obertes (Open Data), quin ús en podem fer per a analitzar-les i extraure conclusions? Les dades filtrades, com ara de Wikileaks, què representen?

Tardor 2015: Noves tècniques, nous estudis, nou coneixement
L’enorme desenvolupament de la tecnologia permet mirar i mirar de comprendre la matèria del nostre entorn de formes molt singulars. I també estudiar de forma segura indrets que en altres moments era realment arriscat. O proporcionen una seguretat que pot ajudar a la justícia. Estudiar grans dades, veure l’estructura més íntima de la matèria, poder estudiar amb un cert confort el llocs límit i poder assegurar  diagnòstics obre noves finestres al coneixement. 

Dimecres, 16 de setembre. Supercomputació, genòmica i medicina personalitzada, David Torrents, investigador ICREA i cap de l'equip de Genòmica Computacional al BSC.
Les eines bioinformàtiques ajuden a respondre preguntes específiques relacionades amb els mecanismes genòmics i moleculars que hi ha rere la malaltia. La supercomputació permet de gestionar gran quantitat de dades biològiques, descobrir causes de malalties i contribuir a generar diagnòstics i teràpies.

Dimecres, 21 d’octubre. Alba, una nova forma de mirar la matèria. Ramon Pascual, IFAE
Estudiant la matèria travessant-la amb feixos de llum es comprenen les seves propietats. Per a aquests experiments es necessiten grans instal·lacions com ara el sincrotró Alba, a Cerdanyola. Amb Alba, físics, químics, biòlegs i molts altres científics que estudien la matèria la comprenen i hi troben múltiples aplicacions.
El sincrotró Alba. Omnis Cellula (2010:1)

Dimecres, 18 de novembre. Què i com s’estudia a l’Antàrtida. Dolors Vaqué, Institut de Ciències del Mar, CSIC
Els llocs més inhòspits són, per força, els més desconeguts. Com es poden millorar les condicions dels científics que van a l’Antàrtida per a conèixer-la? Com preparen aquestes expedicions per a fer-les el més eficients possible? Què s’aprèn de nou? Com el nou coneixement ens ajuda a comprendre el planeta sencer?
Entrevista a Dolors Vaqué
(10/10/2011)

Dimecres, 9 de desembre. Les tècniques forenses actuals. Manuel Crespillo, Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (Departament de Barcelona)
Que cada ésser humà sigui diferent d’un altre permet atribuir a un i no a un altre una determinada resta humana. Així, abans d’emetre un veredicte es pot tenir una garantia de l’atribució. Com treballen
els forenses, doncs, per garantir els drets de les persones involucrades en un assumpte legal en què hi pot intervenir la genètica?
DNA forense. REDES _ El experimento (24/02/2003)