català | castellano | english
CERCADOR
Ciència en Societat, Barcelona, Spain
Tel. 93 203 1732 · info at cienciaensocietat org
participació pública tornar


Cafè Científic 2013

Hivern: Els canvis

El nostre entorn és ben canviant. Alguns dels canvis són cíclics i predictibles, com ara els deguts a la rotació de la Terra o al seu moviment entorn el Sol. Altres, ens prenen per sorpresa. Com podem mirar al nostre entorn i llegir els fenòmens de la natura? Què podem esperar del que veiem al cel? Com interpretem els canvis que reflecteixen les plantes? Com els animals desenvolupen estratègies per adaptar-se als canvis?

  • 16 de gener: Com comprenem el temps en mirar el cel? Jordi Mazón, Departament de Física Aplicada de la UPC
    Tradicionalment, el temps és considerat un dels fenòmens més impredictibles de la Terra. Però ens fascina per la influència que té en nosaltres. Com expliquem els fenòmens meteorològics? A quina escala s’estudien?
  • 20 de febrer: Com podem veure el pas del temps reflectit en les plantes de la ciutat? Montse Rivero, Parcs i Jardins, Ajuntament de Barcelona
    Els jardins canvien al llarg de l’any. Com es decideix què s’hi posarà als jardins segons l’estació? Què signifiquen els canvis que veiem en ells? Hi ha canvis en els canvis? En la història de la ciutat, com han anat canviat els jardins segons en les modes?
  • 13 de març: Com els animals d’alta muntanya s’adapten als canvis? Les marmotes i els seus veïns. Bernat Claramunt, CREAF
    Els animals es veuen afectats amb els canvis de les condicions ambientals. Amb l'augment de la temperatura, com respondran a un hivern més curt i sense neu ? I a un estiu més sec ? Quines estratègies segueixen els vertebrats del Pirineu a aquests canvis? Començant amb la marmota alpina, una espècie introduïda fa poc, veurem com ha canviat i discutirem com pot anar canviant la comunitat de vertebrats del Pirineu.

Primavera:  Els cicles

Periòdicament, la Terra té grans canvis que organitzen la seva fesomia, la geografia física. Com són aquests cicles del planeta? I, com ens afecten a nosaltres? D’una altra banda, la rotació del planeta en què vivim ens ha fet tenir dies. Els moviments de la Lluna, setmanes i mesos. La translació de la Terra, estacions. Evolucionar influïts per tots aquests cicles ens ha fet com som i ha marcat tot el nostre entorn. Però, som conscients del seu efecte en nosaltres? Com ens marquen?

  • 17 d’abril: Els cicles en la Terra. Xavier Gassiot i Matas, geòleg i catedràtic de secundària jubilat
    Com són els cicles geològics? Com configuren la superfície del planeta? Què els marca? Hi ha alguna periodicitat? Com ho veiem reflectit en la natura, en les pedres?
  • 15 de maig: Els cicles en els sons de la natura. Eloisa Matheu, biòloga, Alosa, sons de la natura
    El pas del temps es reflecteix en la natura i no només en el seu aspecte, també en els sons que en rebem. Quins canvis es detecten pel so? Com els interpretem?
  • 12 de juny: Els cicles diaris, com ens afecten? Ana Adan, professora del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i membre de l'Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) de la UB
    Si ens aïllen en una cova aliens al canvi de la nit al dia, el nostre organisme respondrà mantenint un període similar. Què ho fa? Tenim un rellotge intern? Com es gradua?

Tardor: La ciutat que ens passa desapercebuda

Amb motiu de la participació de l’Associació Cultural Casa Orlandai i la Fundació Ciència en Societat, com també altres veïns del barri a títol particular, en la realització del mapa sòcioecològic de Sarrià, aquesta tardor ens volem fixar en en aquelles facetes de la ciutat que sovint ens passen desapercebudes, però que ens són ben importants per a la qualitat de vida: l’organització ecològica, la distribució dels espais, l’abastament d’aigua i, per què no? alguns animalons que no veiem, però que ens endolceixen la vida.

Dimecres 18 de setembre: Mapa ecològic de Barcelona. José Ángel Burriel, CREAF
Barcelona, com a gran ciutat, presenta una important dinàmica ecològica amb repercussions en el medi ambient i en la seva estructura urbana. És de gran vàlua per a la qualitat de vida dels veïns conèixer com s’estructura Barcelona i com ha canviat en el temps. Per aquesta raó s’ha elaborat un mapa ecològic de Barcelona, del qual ens fixarem en Sarrià.

Dimecres 16 d’octubre: La pacificació de la ciutat. Cynthia Echave, Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
La mobilitat urbana és un aspecte bàsic en les nostres activitats diàries. No obstant, el trànsit vehicular predomina en l’ocupació dels carrers de la ciutat, fent més complicada la vida a les persones. Com es pot dissenyar una ciutat més habitable per als veïns? Com es fa que els veïns en participin? Quines relacions es poden tornar a establir amb el verd urbà?

Dimecres 20 de novembre: L’arribada de l’aigua a la ciutat de Barcelona. Ramon Arandes, Cedipsa
No volem deixar passar que enguany es parla d’aigua. Per aquesta raó ens volem fixar en diversos aspectes que ens la fan assequible. Com arriba l'aigua a la ciutat? Com arribava en el passat? Com s'aprofita? Sarrià es caracteritza per les mines, avui gairebé oblidades. També al barri s’iniciaven els torrents que baixen a la ciutat. Com és l’escorrentia?

Dimecres 11 de desembre: Les abelles a les ciutats?, Jaume Cambra, Apicultors Ecològics Associats i UB
Tradicionalment, a les ciutats sempre hi ha hagut abelles, animals que han acompanyat als humans arreu, atès que són les responsables de la pol·linització dels fruiterars i ens regalen un producte excel·lent: la mel. Un animal tan petit, com pot produir tanta quantitat de mel? Per què és tan sorprenent la vida de les abelles i els seus efectes en els humans? I, a les ciutats, què hi fan? Si hi ha mel del Louvre, ¿per què no n'hi ha de Pedralbes?